Transcripció de dues situacions en que els personatges mengen

[...]
- Mete esto bajo tus pies- dijo al Topo, pasando la cesta a la barca; luego soltó la cuerda y volvió a empunyar los remos.
- Què hay dentro? – preguntó el Topo, retorcièndose de curiosidad.
- Pues hay pollo frío – contestó sucintamente el Ratón lenguajamón ternerafiambre-pepinillosenvinagreensaladapanecillossandwichesdeberrospatédecarnecervezade-gengibrelimonadadegaseosa...
- ¡Oh, para, para! –exclamó el Topo, extasiado- ¡És demasiado!
- ¿ De verdad te lo parece? – preguntó muy serio el Ratón-. Sólo es lo que llevo siempre en estas excursioncitas, y los demás animales siempre me dicen que soy un bicho malo y que hago las lonchas muy finas [...]
(pàgina 28)

El ratolí d’aigua descriu el que sembla la llista de la compra al seu nou amic el Talp, una cistella plena de menjar, que sense comes ni espais, atipa al Talp només de sentir anomenar la llista de productes. Aquest animalet del riu atorga un valor al ritual de menjar molt important, només amb l’abundància d’un bon àpat s’estableixen bones relacions.

[...]
No tardaron en juntar una fuente de dulce de guayaba, un pollo frío, un plato de lengua en fiambre apenas empezado, un pastel de frutas y una buena cantidad de ensalada de langostas; y en la despesa de la antecocina encontraron una cesta de panecillos y grandes cantidades de queso, mantequillo y apio. [...]
(pàgines 298 -299)

Els protagonistes del Viento en los sauces celebren el triomf de la batalla amb un gran àpat, el qual han deixat preparat els dolents de la novel·la, mosteles, fures i erminis sobre la gran taula del saló presidencial de la Mansió del Gripau. Guayabes, pollastre fred, amanida de llagostes, formatge, mantega i apis, aliments que serveixen d’excusa per a la gran celebració dels nostres amics. La societat es serveix sempre amb grans àpats o un simple cafè que simbolitzen els actes socials.