Frank Baum

Va néixer a Chittenango, Nova York. Sent el setè de nou fills, del matrimoni de Cynthia Stanton i Benjamin Ward Baum, només cinc van sobreviure fins a l'edat adulta. Benjamin Baum va ser un pròsper home de negocis, qui va fer la seva fortuna en els camps petroliers de Pennsylvania. Frank va créixer en la residència dels seus pares, Rose Lawn, la qual sempre va recordar com una espècie de paradís. Des de molt petit va ser educat a casa per tutors, però als 12 anys va ser enviat a la Peekskill Military Academy. Frank era un nen malaltís i fantasiós, i els seus pares van pensar que necessitava endurir-se. Però després de dos anys absolutament desastrosos en l'acadèmia militar, se li va permetre tornar a casa.

Frank va començar a escriure sent molt nen, potser a causa de la seva fascinació per la impremta. El seu pare li va comprar una senzilla impremta, i Frank la va usar per a produir el periòdic The Rose Lawn Home Journal amb l'ajuda del seu germà petit, Harry Clay Baum, a qui sempre va estar molt unit. En aquesta mateixa època va començar la seva dedicació al teatre, una activitat que li fascinava i que en diverses ocasions el va dur al fracàs i gairebé a la ruïna. Treballà d'empleat a la companyia comercial del seu cunyat en Syracuse. Un dia, va trobar un company mort a un magatzem tancat, un aparent suïcidi. Aquest incident sembla haver inspirat la seva narració sobre una cambra segellada, The Suicide of Kiaros.

L'any 1880, el seu pare li va construir un teatre a Richburg, a l'estat de Nova York, i Baum va emprendre la tasca d'escriure obres de teatre i crear una companyia. "The Maid of Arran" (La donzella de Arran), un melodrama amb cançons basada en la novel·la "A Princess of Thule", de William Black, que li va proporcionar un modest èxit.

Va ser el fundador de la Syracuse Oratory School, i Baum anunciava entre els serveis en el catàleg, l'ensenyament de teatre, incloent escenografia, creació literària, direcció teatral, traducció (francès, alemany, i italià), revisió, i opereta, tot i que no era possible fer tant.

El 9 de novembre de 1882, es va casar amb Maud Gage, filla de Matilda Joslyn Gage, una famosa sufragista. Mentre estava de gira amb "The Maid of Arran", el teatre de Richburg es va cremar durant una producció d'una obra de Baum titulada irònicament, "Matches" ("llumins"), així com el vestuari i els decorats.

La seva sogra i la seva esposa el van animar a que escrivís, i aquest va oferir als editors una col·lecció de contes inspirats en els infantils versos de "Mama Oca", que va ser titulat "Mama Oca en Prosa". Va Ser publicat en 1897 i el públic ho va rebre bastant bé. Després va escriure "El Llibre de Papa Ánsar", i després "El Portentós Mag d'Oz". Encara que el seu èxit va ser molt sorollós, triomf que el va omplir de satisfacció, va començar a treballar en la creació d'un altre llibre que tenia per ubicació el regne d'Oz. El 1904 va publicar "El Meravellós País d'Oz", i l'èxit no es va fer esperar igualant al primer Oz. Després Baum publicaria altres obres, entre elles "Zizi, Reina de Ix", però al públic no li va agradar. El 1907 va tornar amb la publicació de "Ozma d'Oz!, que va ser també un gran èxit, i van continuar nous llibres inspirats en Oz. I a l'últim d'ells es deia que la sèrie havia acabat, amb una carta a Dorothy, en la qual li deia que mai més tornarien a saber d'Oz, perquè havien quedat aïllats de tot el món. Això va causar una veritable commoció al món infantil. Baum va provar després amb la publicació d'altres obres i amb diverses empreses. En tot li va anar malament. Mentre els nens seguien demanant més llibres d'Oz. Llavors va ser necessari complaure al seu públic. Va aconseguir escriure vuit obres més. El 1913 va sortir el primer d'ells que es titulava "La Petita Remendadora d'Oz". Els altres set, un cada any, van aparèixer mentre la seva salut es deteriorava cada vegada més. El 5 de maig de 1919 el seu cor va pair una falla que el va deixar en coma, i la mort li arribà a l'endemà. Els nens no ho van creure i durant molts anys van continuar arribant cartes, dirigides a ell, a les oficines dels editors de Baum.