Nens salvatges

Al llarg de la literatura ens trobem amb moltes referències a aquest fenomen, des del cas de la lloba que va alletar a Ròmul i a Rem, fundadors de Roma segons la mitologia, fins a la història de Tarzán d'Edgar Arrissi Burroughs o de Mowgli en El llibre de la selva de Rudyard Kipling.
Un nen salvatge o nen feral és una persona que ha viscut apartada de la societat durant un llarg període de la seva infància. Aquesta categoria inclou des de persones que no han tingut el més mínim contacte humà durant anys fins a nens que han estat confinats en llocs on solament se'ls alimentava. S'han conegut pocs casos però han estat molt estudiats pel seu interès sociològic, mèdic i lingüístic.

Casos de nens salvatges dels que es té constància:

Els "nens llops" hessians (1341-1344).

El nen de Bamberg, que va créixer entre el bestiar (fins del segle XVI

Hans de Liege, el nen irlandès criat per ovelles.

Els tres "nens óssos" lituans (1657, 1669, 1694)

La nena de Oranienburg (1717)

Els dos nens pirenses (1719)

Pedro de Hamelín (1724)

La nena de Songi, en Champagne (1731)

La nena ós hongaresa (1767)

L'home salvatge de Cronstadt (fins del segle XVIII)

Víctor de Aveyron (1797).

Kaspar Hauser (a principis del segle XIX).

Kamala (4) i Amala (1), nenes criades per llops, trobades en regió de Calcuta (1920).

Genie, trobada en 1970 a Los Àngeles. És un dels casos millor estudiats.

La nena ucraniana Oxana Malaya, que va ser criada per gossos fins a l'edat de 8 anys (en la dècada del noranta).

Andrei, un nen de 7 anys criat per un gos guardià en la regió de Altai, en el sud de Sibèria, descobert al juliol de 2004 .

Sunjit Kumar, de Fiji, criat per gallines ( 2005).

Rochom P'ngieng, trobada a Cambotja al gener de 2007 després de gairebé dues dècades d'aïllament.

Lyokha descobert a Moscou al desembre del 2007