dimarts, 19 de maig del 2009

Obra

A mitjans del segle XIX, als Estats Units la col·lecció de contes eren condemnats per mestres, pares de famílies i figures religioses per culpa del seu contingut cru i incivilitzat, ja que representaven la cultura medieval amb tots els seus perjudicis, cruesa i atrocitats. Els adults ofesos s'oposaven als càstigs imposats als delinqüents. Un exemple es pot veure en la versió original de la Blancaneu, a la malvada madrastra se l'obliga a ballar amb unes sabates de ferro roent fins a caure morta. Els primers llibres foren il·lustrats per editors anglesos. Una vegada que els germans Grimm van descobrir el seu nou públic infantil es van dedicar a regnar i suavitzar els seus contes.
Hansel i Gretel
L'inici de la història, amb el rastre per tornar a casa, és molt similiar al del Polzet, fet que suggereix una font oral comuna. El bosc com a indret per perdre's i la madrastra dolenta són temes comuns en els contes de fades. Alguns estudiosos suggereixen que la bruixa és un alter-ego de la madrastra, ja que quan l'han fet bullir, tornen a casa seva i es troben que només hi ha el pare, és a dir, han matat l'impediment per tornar, en un altre motiu clàssic dels contes.



La Caputxeta Vermella
Amb aquesta història s'aprèn que els infants, i especialment les jovenetes boniques, ben educades i de bona família, fan molt malament d'escoltar-se els desconeguts; i no és estrany, doncs, que el Llop obtingui el seu sopar. Dic Llop, perquè no tots els llops són de la mateixa mena; n'hi ha un d'aparença encomiable, que no és sorollós ni odiós ni rabiós, sinó mansoi, servicial i amable, que segueix les noies joves pel carrer fins a casa seva. Ai d'aquells que no sàpiguen que aquests llops amables són, de totes aquestes criatures, les més perilloses!




Rapunzel
Tenim la noia tancada dalt de la torre, en el món de la mre, però ha crescut, té una llarga cabellera que la fa la més bonica del món. A més a més, té una veu preciosa amb la qual marca teritori a atrau als prínceps enamoradisos que passen per la contrada.


Llavors arriba el príncep, coincidint amb la maduresa de la noia, que en el paper de pare edípic fa de pregoner de lo evident, que la princesa està preparada per entrar al món adult i convertir-se en princesa.

El llop i les set cabretes
A diferència de la Caputxeta Vermella, on el llop no aconsegueix el seu propòsit inicial de menjar-se a la protagonista, el llop d'aquest conte -per començar ja surt al títol, cosa que no pasa a la Caputxeta i queda en segon pla- aconsegueix menjar-se a les set cabretes. Tot i que les conseqüències no són gens agradables: la mare coratge li obre la panxa per buidar-la i recuperar als seus petits i li omple amb pedres, un embaràs estèril que no portarà cap vida, pel contrari, la mort.






La Blancaneu
Mossegar la poma vol dir tenir conciència o ser consciència de la pròpia identitat. La poma everinada és el tercer present que li ofereix la "mare" de la Blancaneu. ¿Qui fa dona a la nena Blancaneu? Indubtablement la mare, gràcies a la poma, la nena perd el coneixement, i entra aescena el meravellós príncep que la farà tornar al món dels vius amb una nova matització: el món dels adults.



La Ventafocs
La Ventafocs és l'heroïna d'un popular conte de fades, basat en el motiu tradicional de l'opressió injusta seguida d'un rescat triomfal. El conte, originari de la Xina, forma part de la cultura popular de molts països i té centenars de versions arreu del món. A Occident, les versions més conegudes són la de Charles Perrault (que al seu torn està basada en una traducció de Giambattista Basile anomenada "La gatta Cennerentola" o la gata ventafocs), i la dels Germans Grimm. Com a versió estàndard moderna però, destaca la narrada a la pel·lícula d'animació de Walt Disney del 1958.



La Bella Dorment
S'ha volgut buscar una interpretació psicoanalítica en aquesta història: la princesa quan es fa dona es punxa i surt sang (la menstruació, però també la pèrdua de la virginitat) i llavors reposa (l'embaràs) fins que desperta com a mare. Crítiques feministes veuen el símbol misògin de la passivitat de la dona (que només dorm fins que és rescatada i el seu nom queda ocult sota la bellesa física del títol de l'obra).
El fet que es punxi cosint ve de les referències mitològiques (el fil de la vida, les parques...).El conte seria, doncs, un exemple de la inevitabilitat del destí.




El Nan Saltador (Rumpelstilzchen)
Els tres pèls del diable
El Rei Granota o Enric el ferri
L'ocell d'or
El sastre valent
Els dotze germans
Els dos germanets
El gat i el ratolí fan vida en comú

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada