La Caputxeta Vermella és una nena que ha de portar un cistell amb menjar per a la seva àvia malalta. La mare li adverteix de no travessar el bosc, consell que la Caputxeta no segueix. Al bosc, la Caputxeta es troba el Llop, que l'ensarrona i li fa dir on viu l'àvia. Després el Llop s'avança a la Caputxeta i, en arribar a ca l'àvia, es cruspeix la vella. Quan arriba la Caputxeta, el Llop, que és al llit amb la roba de l'àvia, es fa passar per aquesta i al final aconsegueix menjar-se també la Caputxeta. Tot es resol amb l'arribada d'un llenyataire, que talla la panxa del Llop per tal que l'àvia i la Caputxeta puguin sortir-ne il·leses.
Conte popular europeu del que n'existeixen nombroses variants. Ha estat transcrita, entre d'altres, per Charles Perrault (Le Petit Chaperon Rouge) i els germans Grimm(Rotkäppchen). Tot i ser considerat un conte infantil conté elements referents a la violència, el sexe i el canibalisme.
La història se centra en el contrast entre el món lluminós i segur del poble i l'obscur del bosc, una antítesi típicament medieval.
La història se centra en el contrast entre el món lluminós i segur del poble i l'obscur del bosc, una antítesi típicament medieval.
Una princesa és maleïda per una bruixa: si es punxa cosint, morirà. Una fada intenta treure-li poder a l'encanteri i el reformula dient que en punxar-se, caurà adormida durant cent anys, fins que un veritable petó d'amor la despertarà (fet que aconsegueix el Príncep Encantador després de véncer diversos perills).
S'ha volgut buscar una interpretació psicoanalítica en aquesta història: la princesa quan es fa dona es punxa i surt sang (la menstruació però també la pèrdua de la virginitat) i llavors reposa (l'embaràs) fins que desperta com a mare. Crítiques feministes veuen el símbol misògin de la passivitat de la dona (que només dorm fins que és rescatada i el seu nom queda ocult sota la bellesa física del títol de l'obra).
La ventafocs explica la història d'una noia jove molt bella, que en morir-se el seu pare després d'haver-se casat per segon cop, queda privada del paper que li corresponia a la família. La seva malvada madrastra i les seves cruels germanastres li imposen el paper d'esclava domèstica i, com que l'odien tant, li posen el sobrenom de "Ventafocs".La versió xinesa emfatitzava el fet que la Ventafocs (anomenada Yen-Shen) tenia "els peus més petits del regne". A les versions occidentals successives és un fet molt estrany i desconegut el perquè el príncep esperava que només una noia del regne fos capaç de calçar la minúscula sabateta. Potser és per això que en algunes versions no es tracta d´una sabateta sino d´un anell o d´un braçalet. El fet que la sabateta fos de cristall apareix només en la versió de Charles Perrault
El gat amb botes és un conte tradicional popularitzat per Charles Perrault. La història ha vist nombroses adaptacions, incloses versions en dibuixos animats i un personatge paròdic que apareix a Shrek.
Un moliner tenia tres fills. Al petit només li deixà en herència un gat màgic, que digué al seu amo que l'ajudaria a fer-se ric. Vestit amb unes botes, va anar al castell del rei a convidar-lo a visitar el Marquès de Carabàs, nom que es va inventar per al seu amo. El rei accedí i va muntar en la seva carrossa amb la seva filla.
Les botes subratllen el caràcter mig humà del gat, que esdevé un mirall d'un tipus concret, similar als de la novel·la picaresca de l'època. El conte també es pot llegir com el triomf del mèrit (l'enginy del gat) sobre els diners (l'herència dels altres germans).
Riquet el del plomall
Riquet el del plomall
Un matrimoni molt pobre decideix abandonar els seus set fills al bosc perquè no poden mantenir-los. El més petit, anomenat Polzet per la seva mida, troba el camí de tornada perquè ha anat deixant molles de pa com a rastre. Els pares tornen a intentar perdre els seus fills, tenint cura que en Polzet no pugui idear res i marxen. Els nens arriben a una casa molt gran i demanen aixopluc. La dona els avisa que està casada amb un ogre que els pot menjar però ells s'hi queden igualment.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada