Alicia en el país de les meravelles consolida el cànon d'un protagonista, ja no necessàriament l'heroi de la narrativa clàssica, que viatja físicament a altre món que es complementa amb el real, un món en el qual es poden desenvolupar esdeveniments fantàstics i que està molt lligat a la realitat psicològica del protagonista. És evident que Lewis Carrol no inventa la idea de la dualitat de dos mons, aquesta estructura existeix fins i tot en el mite grec del inframundo. Però el tractament que li dóna, l'univers paral·lel com individual del protagonista i en el qual s'ha perdut generalment per accident.
fa una reflexió sobre la societat britànica de l'època retratant-la amb gran realisme sense que la fantasia del país de les meravelles pugui impedir-lo. Destaquen també els aspectes relacionats amb la ciència i, sobretodo, amb la lògica i les matemàtiques doncs les matemàtiques eren la professió de l'autor i això no passa desapercebut. A més, és interessant la història particular que transmeten les il·lustracions de Sir John Tenniel i que sens dubte forma part inseparable de la novel·la. I sense menysprear l'humor absurd que li aporta a la novel·la un element clau de la singularitat que transmet.
fa una reflexió sobre la societat britànica de l'època retratant-la amb gran realisme sense que la fantasia del país de les meravelles pugui impedir-lo. Destaquen també els aspectes relacionats amb la ciència i, sobretodo, amb la lògica i les matemàtiques doncs les matemàtiques eren la professió de l'autor i això no passa desapercebut. A més, és interessant la història particular que transmeten les il·lustracions de Sir John Tenniel i que sens dubte forma part inseparable de la novel·la. I sense menysprear l'humor absurd que li aporta a la novel·la un element clau de la singularitat que transmet.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada