Tres descripcions del riu

Jamás en su vida había visto un río: aquel brillante, sinuoso y corpulento que corría persiguiendo y riendo, agarrando cosas con un gorgoteo y soltándolas con una carcajada, para volver a arrojarse sobre nuevos compañeros de juego que conseguían zafarse con un meneo y volvían a caer presos de la corriente. Todo eran temblores y sacudidas, brillos, chispas y destellos, susurros y remolinos, murmullos y borboteos. (pàgina 22)



Primera descripció del riu, el qual es presenta com una personificació, un riu que riu, agafa coses i les torna a deixar anar, un riu amb melodía propia: temblors, murmuris, xiuxiuegs, etc. Descripció de caire bucòlic amb matissos romantics, bequerians.

Cuando irrumpe la crecida en febrero, y mis sótanos y bodegas rebosan de bebida que no me sirve de nada, y el agua marrón llega hasta la ventana de mi mejor dormitorio; o cuando se retira y deja al descubierto retazos de barro que huelen a bizcocho de pasas, y los juncos y las hierbas atascan los canales, y puedo andar de un lado a otro sin mojarme los pies por casi todo el lecho, ¡ y encuentro comida fresca y cosas que la gente descuidada deja caer de las barcas! (página 29)



El Ratolí d’aigua fa una descripció amb matisos gastronòmics de la seva llar, el riu, el fang que olora a pa de pessic i panses. Tant li fa que el riu entri sense vergonya a la seva caseta, sense previ avís ni carta d’invitació. Li sembla un fet meravellós que l’aigua tot s’ho emporti ja que sempre li retorna el menjar que la gent descuidada deixa anar de les barques. El nostre amic, fidel als bons àpats i la vida casolana, fa una descripció del riu mitificada.El Ratolí d’aigua fa una descripció amb matisos gastronòmics de la seva llar, el riu, el fang que olora a pa de pessic i panses. Tant li fa que el riu entri sense vergonya a la seva caseta, sense previ avís ni carta d’invitació. Li sembla un fet meravellós que l’aigua tot s’ho emporti ja que sempre li retorna el menjar que la gent descuidada deixa anar de les barques. El nostre amic, fidel als bons àpats i la vida casolana, fa una descripció del riu mitificada.



Los propios ruidos del agua también se oían mejor que durante el día, sus gorgoteos y chapoteos parecían más inesperados y cercanos, y cada dos por tres se sobresaltaban al oír la llamada clara y repentina de una oz aparentemente articulada. (pàgina 166)



Descripció del riu que correspon a la del capítol 7 del llibre, “El flautista en el umbral del alba”, el riu personificat, o més aviat, els sons personificats, que es sobresaltan amb la música mística de Pan, el personatge mitològic que sorprèn als animalets del bosc –com també ho fa amb la família Darling de l’obra de J.M. Barrie- i amb l’ajuda de la seva flauta els transporta a una dimensió paral·lela, que els deixa, si més no, en un estat d’ensopiment i embriaguesa que fa malpensar al lector en el consum de substàncies psicotròpiques...