Pan, déu dels pastors

Segons la mitologia grega, Pan era el deu dels pastors i dels ramats i, com que sempre anava perseguint les nimfes pels boscos, també és el deu de la fertilitat i la sexualitat masculina. El representaven amb la part inferior del cos en forma de boc i la resta en forma humana. Finalment, sempre anava tocant una mena de flabiol que també es coneix, és clar, com la “flauta de pan”.
Sembla que el deu Pan era molt “simpàtic” i gaudia fent aparicions sobtada en plena nit causant esglais a les víctimes de les seves bromes. És per això que un brot sobtat de terror a alguna cosa desconeguda es coneix com un atac de pànic (del grec panikós, que simplement vol dir “de Pan”).
I com que cada vegada m’agraden més els jocs de paraules i les etimologies, no puc resistir-me a fer notar que realment el deu Pan era molt simpàtic... ja que un atac de pànic està causat, bàsicament, per una excessiva activació del sistema nerviós simpàtic.

"La Señora Darling le levantó con un grito, vio al chico,y de algún modo supo enseguida que era Peter Pan"

Página 19

Peter Pan fa la seva aparició sobtada en plena nit i espanta a la apacible Senyora Darling. Barrie es va inspirar en aquest personatge de la mitologia grega per a la creació del personatge de Peter Pan que fa les seves aparicions a la nit a les habitacions dels nens que dormen mentre les seves mares endrecen les ments dels seus fills. Tanmateix Peter Pan també toca la flauta al país de Mai Més.