Les aparences enganyen...

Roberto Cotroneo considera l'Illa del Tresor com un malson bigarrat i exòtic: d'aventures. Segons ell, el llibre ensenya que els criminals i els estafadors esdevenden grans només si tenen un bon fons de mediocre control: una capacitat mediocre de portar la comptabilitat de la vida. Tammateix, Cotroneo argumenta que Stevenson enganya al lector quan, al principi de la novel·la el fa creure que els personatges ferotges que apareixen al principi continuaran sent-ho durant tota la narració, però, què passa llavors quan aquests personatges desapareixen passats els primers capítols? És una trampa. Stevenson es serveix del refrany: les aparences enganyen, en aquesta ocasió els pirates que semblen bons (John Silver per exemple) i que fan una magnífica actuació mostrant el seu costat més afable, es converteixen en pirates salvatges i capaços de tot amb la finalitat d'aconseguir el cofre del tresor. Si heu vist "Testigo de cargo", guió adaptat de la novel·la d'Agatha Cristie, film dirigit pel meu apreciat Billy Wilder, us adonareu que l'actriu, Marlene Dietrich, que es declara víctima, com a testimoni d'un assessinat tot just començar el film esdevé culpable al final de la película.