A Peter Pan, Barrie va introduir elements del món dels adults, com la relació entre el protagonista i Wendy què és clarament de seducció, tot i que no existeixen besades ni sexe.
Wendy, al llindar entre el món dels jocs infantils i els d'adults, deixa patent durant tota l'obra la seva lluita interior entre dos aquests mons. La Wendy que viatja al país de Mai Més, el país per a aquells que no volen crèixer que volen riure, jugar, viure grans aventures amb els pirates, els indis, els nens perduts... i la Wendy amb el rellotge biològic cridant-la inconscientment, que la obliga a donar medicines als nens perduts, a preparar els àpats, a cosir la roba i, l'empeny a intentar continuament un affair amoròs amb el Peter, ja als primers capítols intercanvia "didals" amb el Peter, però aquest no sap el veritable significat d'aquesta acció o, potser el seu rellotge biològic està anclat en el temps, el temps de Mai Més.
Només el petó que la Sra. Darling li dona al Peter, el petò que mai va donar, que guardava sutil als seus llavis, el millor petó maternal de la història de la narrativa infantil-juvenil. Peter Pan i Wendy mai poden besar-se "perquè sempre hi ha algú que els ho impedeix. Els nens esperen que, com a mínim, es besin.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada