Enlairar-se en el primer viatge...

Com em vaig enlairar en el primer viatge entre el meravellós de les paraules?

Tot va començar, vet aquí una vegada, quan jo tenia uns dos o tres anys i el mon pare va decidir que ja havia arribat el dia. Em va cridar: Maria! Jo vaig arribar com vaig poder fins el menjador i, mon pare, assegut al sofà era per a mi, un personatge gran i misterios, em vaig apropar poc a poc i em vaig fixar que duia una cosa quadrada a les mans, amb molts colors. Quan em vaig plantar davant d'ell, em vaig adonar que a allò quadrat a l'escola bressol li deien "Conte"; aquell señor gran em va dir llavors, que el Conte es deia Llibre, ara si que estava confosa... Llibre o conte? a veure si ha una mica de coordinació entre l'escola i els meus pares! El cas és que vaig seure al sofà, tal i com em va dir aquell home gran i misteriós i, va obrir el Llibre, era El Gat amb Botes, va començar a llegir, aquell gat no s'assemblava al que es passava tot el dia dormint a casa i només em feia festes quan tenia gana! El Gat amb Botes era intel·ligent, murri, espavilat i li passaven unes coses tan divertides... El meu pare va pronunciar la paraula que tant em desagradava: Fi. Perquè s'ha d'acabar? Vaig pensar, llavor, vaig decidir en aquell moment que quan fos gran escriuria un conte sense final. Encara l'estic escrivint...