El cementiri dels llibres oblidats

Viatge a la Biblioteca

El primer viatge a una biblioteca va ser gràcies a un passaport que em va donar la meva millor amiga. Dels millors regals que m'han fet mai. Jo ja coneixia la biblioteca de l'escola, però allò s'assemblava més a l'aula de càstigs que la biblioteca que la meva amiga em va ensenyar.

La Noelia, em va dir que viatges amb ella, sense por, en aquell moment vaig sentir vertigen, les altures m'espanten, però em vaig decidir i vaig creuar el llindar del món del real per endinsar-me en el món fantàstic de la lectura.

Vam caminar una bona estona fins que vam arribar a l'edifici de la Biblioteca Pública, la porta era tan petita que jo no l'havia vist mai, havia jugat moltes vegades en aquesta plaça, però com la biblioteca de Carlos Ruiz Zafón, a la seva novel·la L'ombra del Vent, El Cementiri dels Llibres Oblidats, les portes d'aquella biblioteca eren invisibles per a mi. Llavors, vaig entrar, llibres, llibres i més llibres. Diferents colors, diferents mides, diferents passadissos, diferents prestatgeries i... diferents mons! Portes que se m'obrien per endinsar-me de franc en viatges fantàstics, onírics o verídics. Llibres on canvia el fons i la forma segons l'autor, llibres que et fan viatjar en un microsegon d'una punta del món a les seves antípodes. `

Gràcies Noelia